Todo lo que perdimos

El 29 d’octubre de 2024 unes intenses pluges van assotar diverses comarques de la província de València, destruint les llars de molta gent, perdent els seus estris i deixant gran nombre de víctimes mortals. Després d’aquesta tragèdia, Pilar i Julia, mare i filla, han de bregar amb les conseqüències de perdre-ho tot. La seua història, fictícia, tracta de representar el dolor i la pèrdua de sers estimats extensible a tots els que van patir la Dana de València i la Dana en altres llocs d’Espanya en eixes mateixes dates, servint amb això per a no oblidar a ningú que ho va patir i que niarà en el seu record per a tota la vida. Encara que la història se situa a Utiel al costat del riu Magro, zona 0 de la Dana, la pel·lícula vol abastar i representar la desolació patida, solament pal·liada per la ingent solidaritat de quants es van veure impulsats a participar amb el seu suport, acudint de diferents parts d’Europa.