Durant els primers anys de la meua vida vaig cridar a la càmera “papà”. Gran part de l’any estava fora del país per treball mentre la meua mare, a Alcoi (Espanya), em gravava perquè ell em vera créixer. Amb ella i amb la meua iaia, revisem vídeos domèstics, fotografies arrancades o el diari de la meua mare escrit en un centre psiquiàtric. Busquem en l’absència per a valorar la presència.