Juan té vint-i-sis anys i té càncer en estat terminal. Està ingressat a l’hospital, però està fart de sentir-se malalt. Així que una nit ajudat per la seua amiga Marta, fuig d’allí. Juan vol passar una nit normal, com un més. Vol beure amb els seus amics, tirar-se un futbolí, uns dards, fumar-se un porro al carrer mentre comença el dia i sentir que tota la resta no existeix… Que passen les hores, sense pressa. Amb els quals més vol. Eixe és el seu comiat. Passar així una última nit. Però anar-se’n com un vol no és tan fàcil, ni tothom està d’acord. Perquè la felicitat, a vegades, també estripa.