I si els pensaments que tant et pesen no et deixaren avançar de manera literal? Ale deixa arrere la seua vida i arriba a una nova ciutat per a estudiar en la Universitat. Li segueix un núvol de pensaments que no para de despertar comparacions entre el que té i el que ja no, convertint-se en una càrrega que no li deixa avançar literalment cap a la comoditat de la seua nova etapa. En la seua rutina d’anades i vingudes de metre acabarà per afonar-se per a reconciliar-se amb eixos pensaments fins que deixen de pesar-li. En definitiva, aprendre a deixar marxar.