L’Estat del Cel

En l’equador de la trentena, Marina viu una existència típicament urbana i contemporània: mare soltera de Rubén, un xiquet de nou anys obsessionat amb les matemàtiques, el seu dia a dia transcorre de casa al treball i del treball a casa. Gonzalo és un professor universitari quarantí, acomodat a una vida anacrònica de bon vivant amb l’única companyia del seu gos, Dandi II. De camí a la facultat un matí en què s’han decretat restriccions al trànsit rodat per a vehicles amb menys de tres ocupants, Marina es deté davant d’una parada d’autobús per a oferir-se -interessadament- a recollir a un passatger. La coincidència força així el retrobament entre Marina i Gonzalo, que els porta a reviure entre retrets una relació sentimental frustrada, fer balanç dels seus respectius passats, comparar les il·lusions perdudes amb els somnis complits i, potser, plantejar-se un futur en el qual l’altra persona torne a ocupar un espai.