El meu iaio Antonio va nàixer al carrer i va ser vagabund fins que es va casar. Sent només un xiquet, el seu pare i ell van recórrer caminant milers de quilòmetres des de València fins als Pirineus per a poder sobreviure. Va estar escrivint les seues memòries durant un temps, però va haver d’abandonar-les perquè l’afectava molt recordar la seua vida. Ara, 75 anys després, recorrerem la mateixa ruta junts, utilitzant el cinema per a intentar traure els records que estan atrapats al seu cap i intentar que acabe d’escriure el seu llibre.