Després de deu anys d’absència, Bebé torna a l’Havana, una ciutat que durant eixe temps només coneixia a través de reels, publicacions i vídeos d’influencers. El que troba és molt distint a eixes imatges idealitzades: una ciutat carregada de contradiccions, bellesa i decadència, que revela amb cruesa les ferides del temps. La seua mirada, transformada per la distància, es debat entre la nostàlgia i la crítica, entre gravar i sentir, entre pertànyer i observar. La pel·lícula és un retrat honest i sense adorns, sostingut per dues veus oposades: la de qui viu la realitat cubana dia a dia i la de qui torna amb preguntes. Juntes, sense resoldre res, conviden als espectadors a enfrontar-se a la complexitat d’un país on la repressió, la desigualtat i el desencantament conviuen amb la memòria, els vincles i els somnis que encara persisteixen.